dimarts, d’octubre 29, 2013

Absurdistan (6c+) + Samsara (6b+). El Peladet

Diumenge vam tornar al Peladet a buscar l'ombra i fer un altre bon via del Ganxets i cia: l’Absurdistan
Primera part de placa tombada però intyeressant i amb equipament minimalista.
El regalet es destapa als dos últims llargs, quan la paret es redreça  i surten dues tirades molt ben obertes, amb el punt just d’equipament.
La última tirada estava de 7a/b, però la última versió de 6c+ li queda perfecte.
Els tascons no els vam utilitzar
Els ràpels recomanats són perfectes.
La topo:



Els sol apreta, però ans animem a fer segona via, la Samsara.
Els tres primers llargs són macos, molt de canto i un excés d’equipament, només calen exprès. LL1 i LL2 empalmables.
Desprès venen dos llargs mediocres, però el bon gust retorna amb l’últim llarg de dièdre, 6b+ atlètic i amb equipament més racional.
Interessant com a segona via. Només ens calen el camalot 1, 2 i 3 per als dos últims llargs.
Trabareu la topo a la web del Luichy


Tenim una corda blava enganxada al primer ràpel, si algú passa per allà i ens la despenja, li agrairia


Salut

diumenge, d’octubre 20, 2013

Puntals d'Ager. Via Prou de romanços, 7b

Avui hem fet aquest viot de l'Emili. 
Ja m’havien avisat que la via era bona i jo hi afegeixo que és molt bona:
Te el mèrit de trobar un pany mantingut en un sector on abunden les plaques tombades i les feixes.
Està molt ben oberta, buscant sempre el lliure i el traçat més interessant.
A totes les tirades cal escalar, inclosos els 6b’s
Arreglada per gaudir, però sense abusar de les expansions. 
Molt variada: fisures, diedres, plaques i desploms...


Hem surt tot en lliure, però sense rotpunkt, ja que volo al petar-me un peu al xapar l’últim parabolt del LL5
El LL1 i LL6 no surten a vista i he de tornar a baix per encadenar.


Els graus perfectes, excepte el  7b+ del LL5 , nosaltres li posem 7a+... això si, brutal!




La topo de l’autor i el material recomanat també està perfecte, l’adjunto.

Descens: del final de via, pujar cap al cim, direcció oest, fins trobar la primera caseta amb antena. D’allà, baixar recte fins anar a parar a un embut amb cadenes (es veuen des del cim). Un cop s’acaben, baixar cap al est per feixes, fins trobar una canal amb un últim tram amb cadenes. D’aquí recte pel bosc fins la pista.

dilluns, d’octubre 14, 2013

Tozal del Vero. Via Vértigo 7b+/c

D’ençà de la primera visita al Tozal del Vero quan  vam fer Truestolón, les coses han canviat molt per aquesta tàpia. 
 Les noves obertures han implantat el lliure: algunes, extrem, d’altres, en la categoria “plaisir”, com en el cas de la Vértigo, un bombonet que dissabte passat se'ns va desfer tot solet a la boca.

Tot i haver-hi trams sobreequipats,  també obliga a alguna apretadeta ocasional.
El resultat final és de nota i cal felicitar a l’autor per la visió i la feinada d’obrir aquest viot en solitari.
Fins el LL6 la via és de verticalitat absoluta. Desprès venen unes plaques tombades on sembla que baixa el interès, però els dos últims llargs son un final de festa inigualable.
Vam passar amb un alien groc, un de vermell i un camalot 0.75 i una baga sabinera.
Perfecte amb corda simple de 80 m
El sistema de ràpels de la dreta és de luxe.
Sobre el grau: a tots els setens se li pot baixar un plus. 
Jo vaig punxar en dos passos: al 7c i al primer 7b, a ambdós la xapa queda desubicada. Encara estic en fase de recuperació i vaig fluix, o sigui que si es va amb ganes d'apretar, el rotpunkt és molt factible.
Tambè portàvem 3 cordades davant que vam avançar a l'aproximació...no era qüestió d'anar fent "pegues". Vam anar per feina i en menys de 6h tornàvem al terra.
+ info al blog del Pastes