Torno a escalar!
Un dels metges s’apiada de mi i accepta provar-ho de nou, tot i el perill de recaiguda. Veurem l’evolució en un
mes i decidirem si operar o be seguim igual.
En fi, no se si cremo els últims cartutxos o
els carrego de nou…així que “carpe diem” i a la piada:
Wash Machine, St. Honorat Nord (Alt Urgell)
Novetat d’última hora que vam fer la setmana
passada amb el Pastes.
Com que m’he tornat una maruja d’estar per
casa, el nom de la via ja hem convenç i el resultat també: segurament és la
millor via per tibar en aquest bonic el massís.
L’han rentat amb “perlan” i ara te la pedra
mes blanca que les veïnes, però tot i
això, la roca es dolenta, no ens enganyem, però com que està ben equipada, això
no es un problema, si no un plus afegit.
Els graus s’han de confirmar, però el primer
6c+ s’acosta més a 7b/+ que ni oloro i el segon 6c+ deu ser cap a 7a/+, on
també caic,... falten bistecs als braços!...la resta ok
Aproximació i retorn interessant pel coll de Mu, pràcticament en plà i circumvalant el massís en un bonic passeig. (a la guia del Miquel hi ha un plànol perfecte)
En definitiva, una via molt ben oberta en solitari i que marca una nova estapa en aquest oblidat massís.
Felicitats al Ferran!
Verticalitat mantinguda. Els Pastes encarant el crux-crunchy
Última versió de la topo amb els graus corregits per l'autor:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada