dissabte, de desembre 08, 2012

via Canalla, 7b, al Roc del Collars




Molt bona via dels amics Emili i Sam, fent honor al regal de roca que hi ha a aquesta paret i traçant una línia ben trobada i mantinguda en el 7a/b.
L’han deixat ben equipada per facilitar el lliure i es pot passar amb els aliens verd i groc (el carbassa l’hem posat però era prescindible) i 15 exprès
Amb corda simple de 80m podem rapelar per la ”7º de los cielos” i deixar las bambes a peu de via.
Surt tota a vista o sigui que els 7b’s deuen ser suaus, tot i que estaven marcadets de magnesi.

La topo dels autors

Per a quin “canalla” han reservat el requadre de dalt???


Esperem finalitzar en breu una nova via en aquesta paret....informarem per aquí  i pel blogdel Pastes

dilluns, de novembre 26, 2012

Riglos. Supercrack+Murciana

Ja feia dies que no tastàvem les “patates braves” de Riglos.
Ahir van fer una integral Visera  + Pisón  i ens en vam fer una bon tip amb el Pastes (+ info al seu blog)
Visera. Supercrack:
Molt bona via, més equipada del habitual (18 exprés), prou repetida i marcada per no passar por amb els còdols...tot i això ens en van petar un parell i no vam volar de miracle.
Tirades molt llargues i de gran ambient. El 7a+ és una de les millors tirades de Riglos
En 4 o 5 ocasions vam trobar les xapes mal ubicades, complicant el pas innecessàriament.
Vaig caure al primer 7a, surt molt dur i no quadra amb els altres graus...deu haver petat algo.
La resta surt be.
Els dos últims de la Zulú s'empalmen be.



Pisón. Murciana:
Una preciosa clàssica, imprescindible, de grau collat.
Amb els braços ja carregats i contra-rellotge, ja que ens enganxava el negre, encara la vam gaudir més.
Es poden empalmar les tirades centrals de 6a, sortint llargs de 70 m antològics de pura continuïtat. (portar 20 cintes , algunes llargues )
Ull al primer llarg si només anem amb exprès, hi ha excursions considerables on cal vigilar.
El 6c te un pas raro que se'm va atravessar i em costa una caiguda.



8h. cotxe -cotxe

dijous, de novembre 22, 2012

noves al Boixar oest, la Castanyada

A l’esquera del Fitot, a l’Agulla de la Castanyada hi han equipat 6 noves vies curtetes però mantingudes que ens han semblat ben trobades, deixant un sectoret interessant.

Es una agulla que sempre m'he mirat per equipar però mai he trobat el moment. Finalment algú s'ha posat les piles i ha fet una bona feina.

Les hem fet totes i com que encara no estaven marcades ens han regalat unes bones tibades a vista.

No he trobat la topo a internet, potser encara no han acabat la feina. Per mi , van del 7a+ al 6c.

En la meva opinió(que ningú s’ho prengui malament), hi ha unes cosetes es podrien millorar i deixar-ho més xulo encara: 

Excès de xapes, que no fan necessariament les vies més segures.

Si la via del dièdre i la de la dreta comencessin des del terra, guanyaríem 6 m interessant i es podria eliminar la R de la reprisa, poc estètica.

La llastra de l’inici de la via de l’esquerra petarà segur, caldria reforçar-la.

Tot i ser molt noves he vist un cantell molt polit, sembla fregat amb raspall metal.lic, també ho he vist en un 7b del subsector de més a l’esquerra,..si es així caldria evitar-ho, si eliminem la rugossitat, en poques repeticions es sobarà.



En definitiva, agraïr la tasca de l’autor i felicitar-lo.

dilluns, de novembre 12, 2012

Via Kon Toki a la Vinya Nova



El Pastes ja ha penjat al seu blog la nova versió de la re-abertura.

Una via condemnada per les tendències asèptiques que s’imposen a tota la cara sud que ara, amb unes poques xapes de més, permet pujar en lliure per un pany molt bo i en la millor roca de Montserrat.

Tot i això, la via manté el segell de l’autor, amb un regust picantet que és d’agrair.

Felicitats al Juanjo per l’obertura i la Pastes per les reformes!

La vam fer la setmana passada i us la puc recomanar.

Rapelable amb corda simple de 80m si no fem l'última llarg.
Ràpida i combinable amb qualsevol altre del Torrent del Pont

dilluns, de setembre 17, 2012

Jalea Real. Peladet, 7b+



Gran via que va per un pany de paret vertical, la millor versió del Peladet.

Molt ben oberta pel Ganxets i Cia: sempre per on tira més la placa, equipadeta per gaudir però amb les xapes justes i ben col.locades. Cal anar sobradet


Passem be amb un semàfor alien. Millor amb doble corda.

Roca excel.lent , puntualment passem per llastres que caldrà controlar

Surt tota a vista excepte el pas de 7b+, on m’equivoco de canto. De totes formes, el pas següent estava brut d’herbes i segurament m’hauria escopit igualment.

Graus correctes, LL1 difícil , LL2 suau, LL3 dur i LL4 ara més factible a vista, l’hem netejat i ha quedat marcadet.

Es rapela ràpid i queden hores per combinar amb una segona via, però el sol ha atrapat la paret i fugim a fer esportiva a l’ombra.

No us la perdeu!


LL1, 7a

dilluns, de setembre 03, 2012

Sánchez-Gil free a Roca Narieda


Amb una mínima restauració a càrrec d’en P. Valarassau i Cia, aquesta via ja es pot escalar en lliure.


Bàsicament han posat parabolts a les R, i molt esporàdicament, en les tirades (espàrrecs molt sortits...)

Tot i això, cal escalar molts metres amb xinxetes i escarpies velles, però almenys, ara es poden xapar be.

La roca es delicada en algún tram, cal tractar-la amb el carinyo que li correspon.
Amb tot plegat, la via ha quedat doncs molt equipada i podem passar amb un semàfor d’aliens.

Si afegim tres tasconets mitjans i un camalot 1, queden molt be en algun punt.

També han obert dos llargs nous (empalmables) com alternativa a la canal de sortida que valen molt la pena.

En definitiva, una via “cara nord” que explora el pany més vertical de la paret, molt homogènia i per tant, interessant per apretar a l’ombra. Si anem netejant les herbetes entre tots, quedarà uns clàssica.
La graduació més o menys correcta...alguns suaus, alguns colladets.
Surt be, excepte el LL2, que te un crux dur que hem va tombar (7c segons l’última correcció de la topo).

Inici per uns spits (crec recordar que la tercera expansió ja es un parabolt), a la part dreta d’un petit desplomet. Ull, sortint del sostret, uns 5 m a l’esquerra trobem una línia amb un parabolt, un pitó i un spit que no controlo...


Foto de la topo original. La podeu trobat al bar El Portal d'Organyà entre altres novetats i bons esmorzars



LL4,excel.lent fisura de 6c+


LL7, 6c molt maco

divendres, de juny 29, 2012

Vercors. Presles

La meteo dona males previsions per fer grans parets i decidim abandonar la planificació de vies del Vercors de la guia Mussatto.





Cap problema ... tenim l’as dins la màniga: PRESLES




Per mi es la paret on hi ha més vies de qualitat suprema per m2 del món... una a costat de l’altre, sempre bones, dures, obligades, verticals i més llargues del que sembla (250-300m de veritat... amb una al dia et quedes servit)


Vertiqualitat a Presles (Foto Pastes)



Ull als graus, pugeu una lletra i potser un plus per comparar amb el grau modern i regalat que posem a casa.


Aproximació en baixada i tornada en pla....un xollo.


Recomanable aparcar al poble i fer la carretera a peu (afegir 6 min. més) es veu que encara peten algun cotxe al pàrquing d’abans dels revolts de baixada.






Orientació predominantment sud,  normalment corre l’aire, però ull amb la calor.




Imprescindible comprar la guia actualitzada del D. Duhaut (16 eur). Només heu de triar qualsevol via marcada de *** i a babejar...


La podeu trobar a l’Alberg de Chez Ezió on a més, podeu gaudir d’una selecció de birres fresques amenitzades del millor jazz. Lloguer d’habitacions.


http://www.auberge-presles.com/






Davant la Mairie hi ha un pàrquing amb lavabos i presa d’aigua amb aixeta a rosca.


A nosaltres no ens van dir res per dormir dins la caravana, al contrari, tothom amable, però el poble són 4 cases i és molt tranquil, val la pena ser respectuosos.






Seguint endavant, a la primera granja, podeu comprar ous frescs i a la següent, formatge de cabra boníssim, també lloguen apartament rural



Detallo a continuació les vies que vam fer, totes del Bruno Beatrix, el Capo local , totes equipades però obligades, molt variades: desploms, pila, regletes, dièdres, fissures...


Totes brutals, totes imprescindibles!






4/6/12- DURATEU EST PARMI NOUS


És la nº 48a de la guia. Al preu de via hi ha l’inscripció “Coeur de Sable” que és el nom del LL1. Fins a 6c+. Surt a vista. Bastant ben equipada


Foto Pastes




 

5/6/12- UN DOIGHT DE PASSION


És la nº 58 de la guia. Un punt més picant que les altres. Algún tram de roca a controlar. (volada al petar una regleta). El crux de 7a és obligat amb caiguda fregant la reprisa, jo vaig volcar i no me la vaig jugar de nou, sortint amb un pas de ganxo. Nom a peu de via


 

6/6/12- VUE DE L’EXTERIEUR

És la nº 75. La millor equipada de totes (tot i que a Presles sempre hi ha aire...) i amb grau normal, sense desfassar. Surt recomanada al llibre del A. petit. Fins a 7a. Surt a vista. El nom està esborrat, l’inici és a la dreta d’uns parabolts vermells i a l’esquerra d’una agulleta amb spits a dalt.


 

7/6/12 – SIGNES EN HIVER
La nº 109 de la guia. Comença molt equipada però de seguida es distancien i cal morro. L’últim llarg de 7a hem tomba, molt dur, per una fissureta on no entren el dits.










divendres, de juny 22, 2012

Vercors. Les Deux Soeurs. Agathe the blues, 7b, 320m


3/6/12...quarta etapa al Vercors seguint la selecció de la guia Mussatto

Aquesta és una piada incomplerta, ja que després de tres dies seguits de bon temps, la sort s'acaba i hem de baixar per la pluja

El poc que vam fer ens va semblar interessant i el que faltava, del LL3 en amunt, també es veia molt recomanable, per això faig 4 ratlles:


Aproximació de 1 h en pujada suau desde el pàrking (bo per dormir) del teleski de Mauret, una mica més amunt del Col de l’Arzelier

Via equipada (17 exprès)


Sorprèn la cotació de 7b del primer llarg, molt regalat i bastant més fàcil que molts 6c’s de dies precedents...

 



En fi, una llàstima no poder-la haver ficat dins al sac...



Retirada. La característica torre del Mont Aiguillle al centre-esquerre




topo extreta de http://www.promo-grimpe.com/v2/IMG/pdf/agathe_blues.pdf













divendres, de juny 15, 2012

Vercors. Mont Aiguille. Via Trilio, 6c,A0, 300m

2/6/12...tercera etapa al Vercors seguint la selecció de la guia Mussatto

Amb una horeta de cotxe saltem de La Glandasse a Richardière, punt de sortida per al Mont Aiguille.

(la idea era anar a Archiane, més aprop, però anàvem tard i les seves vies demanen més horari)

Aquesta via no és tan bona ni mantinguda com les piades anteriors, però és la millor d'aquesta torre perfecta que s’alça al cor del Vercors ...i fa cim
la via està`girant l'esperó de la dreta i la baixada és per l'esperó de l'esquerra


Tot plegat és molt recomanable. A més està oberta pels nostres admirats germans Rémy... que sempre ens fa il.lusió.

Grau estratosfèricament collat: hem caic al primer dels 6c’s i el 7a+ ens sembla impossible i a tirar de pedala...com diu la guia, “le 7a+ plus dur du monde”.

A mes de collat, es obligat, especialment en dos trams del LL3 i LL9, aquest últim amb caiguda lletja

Onze tirades: 6a, 6b, 6c, 7a+ (o 6b/A0), 6b+, 5, 6b, 5+, 6c, 6c, 5
El Pastes apretant

Roca excel.lent  amb algun petit tram trencat a controlar

Portar aliens verd i groc per reduïr la distància en un parell de passos.

Ull a les pedres si hi ha cordades pel voltant, especialment a la R2...piquen directe!

Cara est, sol al matí o ombra a la tarda

Aprox. en pujada i després llarg flanqueig per sota la paret, total 1h 15 min


















foto del 1er llarg....interessant per localitzar la via

5h de via aprox.


















Ambient

Descens: de la sortida de via, travessar recte tot l’altiplà per un sender marcar i baixar per una canal a l’altra banda (oest) molt gran i trepitjada, caminant al principi i amb dos ràpels al mig 30m i 35 m que et deixen a una gran xemeneia amb bifurcació, seguir caminant per la de la dreta (sentit baixada)


Més info a www.camptocamp.org, al blog del Pastes

dijous, de juny 14, 2012

Vercors. Glandasse. Via Cosanostra, 7b+(7a+,A0) 400m

1/6/12...segona etapa al Vercors seguint la selecció de la guia Mussatto


Amb poc minuts de cotxe passem de La Pelle a l’Abadia de Valcroissant ...punt de partida per pujar a aquest sector.


Viot imprescindible (*****) que ressegueix un  llarg i homogèni pilar de calcari perfecte, amb predomini de placa tècnica. També trobem algun tram de canto i verticalitat.


Graus collats, cal apretar en totes les tirades.

Obligadeta, però ben equipada, cap tram expo.

Surt fins a 7a+ (LL3) però punxo en la resta de setens

Aprox. 1h 45 min en pujada


6-7h de via


Deu tirades: 6a, 6b, 7a+, 7b+, 6c+, 7a, 6c+, 6b+, 6c, 7a+

Inici sobre un làpida caiguda al terra i sota d’una placa metàlica commemorativa d’un accident


Descens amb ràpels


Factible en corda simple de 80m


Equipada amb parabolts.


Portar 16 exprés. Vam posar un alien blau preventiu al penúltim llarg, on hi ha una xapa desubicada i piques a la terrasseta, però surt canto i hem va semblar prescindible.


Sud-Oest, ombra fins mig matí, però quan surt el sol ja ets amunt i corre el vent fresquet.

























Més info a www.camptocamp.org, al blog del Pastes i al del Korkuerica

dimarts, de juny 12, 2012

Vercors. La Pelle. Roche Courbe. Via Résistance, 7a, 250m


31/5/12...primera etapa d’una setmaneta centrada al Vercors amb els compis Pastes, Jesus i Sam seguint una selecció de la famosa guia Mussato de vies calcàries als Alps i Pre-Alps


















Aquesta paret està en un extrem sud del massís, a més, és força ràpida pel que fa al accés en cotxe, aprox.caminant (1h), escalada i descens... tot plegat ideal pel primer dia si arribes tard del viatge
Ull, no aparcar en una recta amb un gran pàrking de grava al voral de la carretera just després del primer cartell del parc natural ….seguir conduint amunt uns metres més i aparcar en un revolt d’esquerres, on hi ha un segon cartell d’on surt un sender marcat.

La via es una petita joia de calcari perfecte amb curioses incrustacions de sílex. Vertical i amb ambient.

Totalment equipada amb parabolts, només calen 13 exprés (alguna llarga) i corda simple.

Ideal per conèixer aquesta paret i assolir un cim bucòlic entapissat d’herba i flors.

La via és Est i no Nord com diu la guia, per tant, solana al matí i ombra a la tarda
Inici per una llastra trencadota, 1er parabolt molt amunt

LL1: ull! no és 6a+, per superar un sostret conteu un pas de 6c obligat, sobre roca dubtosa (únic tram) i amb caiguda delicada…(deu haver petat alguna cosa)

LL2 i LL3 : 6c i 7a respectivament molt equipats, grau normal.

LL4: 6b molt dur i tècnic, en diagonal cap a la dreta, xapes lluny

Del LL5 al LL8: 6b’s i 6c’s amb molt de canto i grau regalat (cosa que no es repetirà en tot el viatge), xapes distanciades.
(A la guia del Mussato li falta una tirada)

LL9 i LL10+LL11 són comuns amb la Via dels Parisiens , 6a+ curiós equipat amb pitons i IV empalmant 2 tirades


















Surt a vista
Descens evident , baixar en tendència a l’esquerra fins un collet i trencar mà esquerra cap al bosc fins reprendre el camí de pujada


Més info a http://www.camptocamp.org/ i al blog del Pastes

dilluns, de maig 28, 2012

Pànic Timpànic. Roca Narieda


Una via gens interessant pel meu gust

Abunda el 6b rampòs i esglaonat, sense ambient

El 7b és un sol pas que a sobre te la xapa lleugerament desubicada i que et porta al canto dolent

Es salven dos tramets de dièdre de 6m cada un, molt guapos

La via està totalment equipada, només cal un alien vermell opcional que vam posar dos cops.
LL4 i LL5 empalmables


Malgrat tot, el lloc es molt bonic i segur que la via esdevindrà una clàssica a l’ombra, compensant la il.lusió i la feinada de sanejament que hi ha posat els aperturistes.



Aprofito per recordar que ja ha sortit la guia de l’Alt Urgell del Miquel Blanco, l’obra final que recull una llarga feina de recopilació i obertures per la comarca

dilluns, de maig 14, 2012

Un día de lluvia y furia + ECA Pallars. Roca del Diable. Collegats

Combinació ideal per dies calorosos i de méteo incerta, com ahir, evitant el sol i fins a quatre ruixats, gràcies als sostres d’aquest tram de paret


Podeu deixar bambes i aigua de reserva que tindreu fresqueta dins el forat de la mina, al peu d'ambdues vies.

Comencem per la via del Ganxets:



http://albertganxets.blogspot.com.es/2011/07/un-dia-de-lluvia-nova-via-collegats.html


Via variada i complerta, alguns trams dolents que no passen d’anecdòtics davant els llargs bons que t’emportes de record.
No vam portar ni el c3 ni el c4


LL1: obert amb morro, metres de blocs inestables sense massa protecció. El crux està equipat, (menys mal, ja que és un miracle que no peti rés). Al final surt en lliure però sense rotpunkt, ja que caic dos cops al trencar-se un peu i una mà respectivament.

LL2: molt bo, obert amb morro, fissura ordesiana, grau collat

LL3: petit tram de placa coralina perfectament equipada i resta lleig

LL4: variant UN DIA DE FURIA: placa perfecta de gotes d’aigua, pràcticament equipada d’esportiva, només cal un alien al principi i al final. Si és surt per l’esquerra de l'esperó, (el més lògic, ja que després de l’últim parabolt la tendència és anar cap allà a reposar) surt un 7a fàcil.

També vaig provar la minivariant de la dreta i hem vaig caure dos cops, per mi 7b mínim, uns forats enganyosos i una fissura rebentada t’escupen... rebuscat


Rapelem per la línia que marca la topo (els dos últims es fan en un de sol de 50m) i fem l’ECA Pallars

No feu cas de la guia que diu que està bastant equipada, hi ha algunes expansions en els trams més monolítics i prou, cal autoprotecció (camalots finsel 3 i aliens del groc al carbassa)

Molt bona via, amb els dos primers llargs molt curiosos per sota els sostres, un tercer molt collat (per mi 6c+), el quart a buscar-se la vida per un picant mur vertical i pelat i finalment surt un llarg més del que marca la guia, un muret de relax de 6a+ equipat, comú amb la “Frykys go home”

divendres, de maig 04, 2012

Collegats: Cypress Hill a l'Agulla del Trident i La Pedrera

El dimarts es lleva fred, els cims nevats i les parets regalimant aigua, canviem els plans de “tàpia” per una combinació buscant el sol:


De l’Agulla del Trident hem faltava la CYPRESS HILL, la més mantinguda de totes...molt bona, amb un tramet picantet per xapar el parabolt del crux del primer llarg i la resta tirant a sobreequipat.
Si sortim per l’últim i espectacular llarg de “La cafetera”, ens queda un viot molt interessant i mantingut en 6c+ “riglero”

Passem el riu i anem a La Pedrera, el “monument” d’esportiva a Collegats, a inflar-me de metres i més metres *****!
Hi ha però vàries vies on falta el primer parabolt... deu fer temps que està així per que es detecta molt menys magnesi que la resta...algú sap si es per nidificació?

dimecres, d’abril 25, 2012

Miranda Vinya Nova i Frare Baix del Clot de la Mónica

Al Frare Baix del Clot de la Monica provem les vies noves:
El 7a, “la Bleda Soleiada” ens agrada força, mantinguda i ben graduada.
La de la seva dreta, el 7b hem va semblar molt discontínua...passos a bloc tallats per dues terrasses amb un arbre pel mig, encara molt bruta i gens tocada.
La següent de la dreta, el 7b+, semblava del mateix estil…
El pitjor es que ambdues, xafen sense miraments una via d’artifo (potser es podria alliberar?)...el resultat és un cacau una mica decebedor .


A la cara nord d’aquesta agulla hi ha 2 vies, crec que del Antonio Tápia, pendents de confirmar grau, es veien sense tocar i una amb un maillón…algú les ha fet?


Podem complementar-ho amb les vies d’esportiva del Serrat del Muntaner però són de grau baix, tot i que hi ha un 6c i un 6b+ recomanables.


Però per als més curiosos, val la pena pujar una mica més amunt, a la Miranda de la Vinya Nova.
Seguir pujant pel camí principal del Clot de la Mònica cap a St. Joan i a l’alçada de la Pastereta, trencar a l’esquerra per un corriol poc marcat, travessar el torrent i pujar fins a un collet que és el final de l’aresta del Serrat del Muntaner inferior (fites), saltar al vessant contrari (Torrent de l’Artiga) , baixar uns metres (corda fixe) i flanquejar per una vira boscosa (uns 15 min des del cotxe).
Sectoret interessant, per escalar a vista de veritat (ni una marca).
Les tres vies de l’esquerra (6c dur, 7a+ i 7a) estàn força be, primera meitat en desplom i resta de placa tombada. Roca excel.lent però poc tocada. Tranquil.litat i bones vistes.


Topos a: http://www.lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesmag.html (regió Magdalenes / St.Pere) o a la nova guia del Luichy acabada de sortir del forn

dimarts, d’abril 03, 2012

Racó del Segre. Alòs de Balaguer

Sector d’interès local, ... jo afegiria “d’interès alt” (si et mous per aquesta zona)
Vies curtes, 15 a 18m, però contundents, de placa desplomada, unes 25 rutes de grau molt variat amb la genial roca típica de Camarasa.
Graduació sense regalar, standard “kuestolón”.
Accès: Al final del poble, seguir per la pista paralela la riu, passar la zona de pícnic (font), seguir la pista fins sota les parets de conglomerat on hi ha la via Olga Frontera, aparcar. Caminar per les passareles de Mu i pel camí paralel al riu i al cap d’uns 10 min, abans d’una forta pujada, en un torrent, desviar-nos a l’esquerra per un prat abandonat, uns 2 min., fins a peu de paret.
Ull a la insol.lació, és cara Est, però al matí la Serra Carbonera pot fer ombra a l’hivern i en canvi no tapar el sol a partir d’ara.
Topos al escalar 78

dimecres, de març 28, 2012

Abella de la Conca

Ja feia temps que volíem visitar aquesta tranquila escola i la veritat es que ens va deixar bon gust de boca.

Els tres sectors de la Costera, al costat del poble, són prou interessants: aproximació zero, varietat d’orientacions i estils, vies bones… però no deixa de ser un sector típic dels molts que tenim (per sort) al Montsec.

uff! quin fart de caminar!

Nosaltres buscàvem un altre cosa: les plaques llises de roca verdoniana característiques d’aquesta escola…i les vam trobar al sector Congost. Aquí vam gaudir de tirades llarguíssimes, tècniques i obligades, en el millor calcari imaginable…molt recomanable!

dilluns, de març 05, 2012

Pare, tinc fred. Montrebei. Catalunya

Molt bona via oberta pel company Vilaplana... però tenint en compte que ho va fer en solitari, doncs per treure’ns el barret!

http://vilaplain.blogspot.com/

En general, mantinguda i en roca bona, trams durs equipadets, excepte el crux del LL3 on cal treballar amb els tasconets i tota la resta a protegir, algún tramet amb morro.


Amb un sol joc d’aliens, del verd al carbassa, podríem passar, opcional repetir semàfor.
Camalots del 0.75 al 3 i tascons petits-mitjans

Graduació encertada,segons el nostre gust.
Surt tot a vista (estava marcadeta)

Sol a partir de les 11h aprox.


foto: Jesus al LL1

L’únic inconvenient es que es fa curta, només 4 tirades , però són molt llargues i amb la rasca que fotia, mig nevant, ja ens va anar be...cap al Camp 300 a complementar el dia.

diumenge, de febrer 19, 2012

Cingle de la Llum. Camarasa

Repetim visita a aquest nou sector de Camarasa

Ara que s’ha publicat (revista escalar 78), ja se li pot fer la publicitat que es mereix.

Aquest sector queda entre la Pera i el Fashion i ja disposava d’alguna via antiga, però els incansables equipadors de Lleida l’han acabat de complementar, amb molt bon criteri.

La qualitat és comparable al genial Kuestolón: dièdres, fissures, plaques i desploms...tots els estils en un pam de roca.
Aquí només li falla que al últim terç de via la roca ofereix molt cantell i les vies perden una mica de continuïtat.

La graduació (igual que al Fashion) ens va semblar poc homogènia: en vies veïnes del mateix grau podem notar salts de dificultat...però en general es correcte i per sort, no regalen (una nefasta tendència d'alguns equipaments moderns).

Equipament correcte o abundant.

Peu de via còmode i sol per la tarda, algún plec de roca aguanta més temps l'ombra.

Moltes gràcies als equipadors per la feina feta.



foto: Crackistan, un 7a de 5 estrelles

Les Xinxetes. Sant Llorenç de Montgai

Visita a aquest interessantíssim sector de conglomerat, un retall de Riglos al Montsec.

La verticalitat és acusada i homogènia, però la roca no és del tot perfecte... s’agraeix si la via està tocada, si no, la dificultat s’incrementa considerablement.

L'originalitat del sector ve donada per la possibilitat d’empalmar les dues tirades i fer fins a 65m en un sol llarg d’esportiva....tota una experiència.

Aquesta modalitat requereix certa logística: 24 cintes mínim, utilitzar-ne de llargues en punts estratègics, empalmar dues cordes per despenjar el company fins al terra o be una corda de 80m per fer-lo arribar a la R intermitja (tot i així, a vegades no es possible i l’assegurador haurà de pujar fins a la segona o tercera xapa).

Ideal per matins de dies freds, ja que a primera hora ja hi escalfa al sol i queda a raser del vent.
A mitja tarda ja entra l’ombra.

Equipament abundant

Topos a la guia del Pete O’donovan i actualitzacions amb les noves vies a www.lleidaclimbs.com



via Rebaixes, LL1+LL2, 65m, 7b

dimarts, de febrer 07, 2012

Santaïna, Travil

Visita a aquest bonic sector que ja sobrepassa amb escreix el Malpas de Travil, tant per quantitat com per qualitat.

Línies en general interessants i variades, de conglomerat boníssim i de bon cantell, equipament excel.lent amb inox. (tendència a l'excés de xapes) i graduació benèvola amb abundància de vies entre el 6b i el 7b.

El millor de tot...les vistes: un regal per l’esperit.

Ideal pel hivern, amb sol fins a les 16h que pot seguir escalfant-nos si baixem al Malpas.

Moltes gràcies als descobridors i equipadors per la feina feta i per difondre-ho!

Topos a : http://toposberga.blogspot.com/


foto: Pa negre...un bon 7a de conti

dimarts, de gener 24, 2012

El Retorn: Bombo infierno

Després d’un mes de parada tècnica per una petita averia interna, per fi he tornat a tocar roca....res millor que Cala Montse... i a sobre, un sector “vidilla” per no passar por...

Així cau el “game over” al Manantial… ja mola, perquè aquestes vies s’estan sobant a marxes forçades quan encara no tenen ni un any!

I per completar la “migdiada” , visita ràpida al nou sector de l’esquerra: “Bombo Infierno” on ja han caigut al primer "pegue" el 7a i el 7b(aquest molt regalat).
Interessants i originals vies pels marcats desploms que creuen... anirem fent la resta.

Felicitats l'equipador pel curro... les topos, al seu blog:

http://tibalifort.blogspot.com/

i a http://lanochedelloro.com/