divendres, de desembre 26, 2008

Montrebei. Fotos de la via nova

Com molts ja sabeu, he estat ocupat aquests dies obrint amb el Paco un viot a Montrebei, Paret de Catalunya: 400 m de lliure fins a 7ª+/b, ben aviat penjaré la topo.

L’últim dia, el 24 de Desembre, vam contar amb el privilegi de tenir l’Albert Cortés com a fotògraf, a qui volem agraïr especialment la tasca, ja que calia, a mes, una bona aproximació i retorn ben nevats.

Aquí algunes de les excel.lents fotos que va fer al Paco als dos últims llargs, llàstima que la corda fixa no arribés mes enllà.


LL9. 6c






LL10. 6c+

dimarts, de novembre 11, 2008

St. Gervàs, l'última d'en Ganxets

Diumenge vam repetir aquesta brutal via amb el Paco.
Es una línia molt mantinguda i excel·lentment oberta, amb seguros fixes on cal per poder anar en lliure, però minimitzant les expansions.

Adjunto la topo d’en Ganxets amb alguna correcció pel que fa a l’accés (en sentit de la marxa) i de traçat al ll1.

El c3.5 no el vam portar i tampoc vam utilitzar ni el c3 ni el c2, però si que calen el gats bons!


Ll1, 7c.
Pactem que comenci el Paco, així li toquen els dos 7c’s...si algú els pot fer a vista es ell.
Tirada curta però intensa on cal endevinar la línia. El crux és tècnic i eliminant de peus, i amb emoció garantida, ja que la 3ª xapa queda llunyet.
El Paco va a mort però li patina un peu. Torna al terra i encadena al segon intent.



Ll2: 7b+.
Fissura molt tècnica però també física, ja que no hi ha bons reposos.
Te bastants peces fixes, però allunyades...on cal.
La fissura queda rematada per un bombo on hi ha el crux, a estudiar sense repòs i entrar a matar, saltant-se un pitó que només serveix per anar en artifo.
Tirada flipant. Encadeno a vista.




Ll3: 7a+.
Fissura de mes canto que l’anterior però també mantinguda i sense peces fixes, fins arribar a un bloc que cal tractar amb molt d’amor. Al final de la tirada hi ha un pas de placa difícil però que es pot estudiar còmodament i ben protegit amb l’única expansió de la tirada. Una altre joia per emmarcar. El Paco de primer a vista.




Ll4: 7a
Preciós desplom amb una mica d’aire entre les xapes, després ve un tram fàcil i finalitza la tirada una placa llisa amb una expansió. Em patina un peu i caic. Baixo a la reprisa i ho intento de nou, aquest cop sense problemes.




Ll5 7c.
Obvia la sortida lògica i s’atreveix amb la gran placa de l’esquerra. Es la tirada mes dura de la via amb diferència, amb un plus mes que la primera.
Equipada però molt obligada sense ganxo i estreps (7a/b), amb distancies de entre 2 i 5m entre parabolts (ara M10) i pitons. Molt ben oberta.
Per nosaltres el crux està al flanqueig de l’inici, on cau el Paco espatllant-li el rotpunkt; després continua escalant-la mes o menys en lliure entre reposos. Es tard i no hi ha temps per a un segon intent.




Ll6 6b+
Uns 15m de mal protegir i roca a estudiar per accedir a un desplomet amb un parabolt i 2 pitons on encara cal fer una bona apretada per guanyar el cim.



Aprofiteu que això s’acaba (de Gener a Juliol o potser per sempre!)

divendres, de novembre 07, 2008

piades montrebeianes

Aquí sembla que piar està mal vist i utilitzem els foros per maleir-nos els uns als altres, que mola mes.
Mentres, els amics francesos de http://remi-thivel.blogspot.com/
expliquen interessants repeticions a les nostres parets.



per exemple, algunes novetats interessants:

- Alliberament de la NAUFRAGOS, en 7b+
llàstima que no quedi una via gaire homogènia però es tot un repte.


- Repetició de la GANXETS alliberant fins a 6b/c, només queden pendents tres passos de A1, la recomanen bastant.

La info de les 2 ascensions a:
http://remi-thivel.blogspot.com/2008_09_17_archive.html#721543015687202658


- Repetició en lliure del SÍNDROME, 7b
Ja l’havien apurat gent d’aquí fa anys, però repeticions en aquest estil son contades
http://remi-thivel.blogspot.com/2008_10_11_archive.html#9157889296378766445

- Ara que estic en aquest tema, recordo una conversa de fa mesos, amb l’Eloi C. Em va comentar que van alliberar la E.O. MIR, cotant el tram dur en 7a/b.
Destacar també la ultrarrápida repetició a aquesta mateixa via d’en Pastes i Migulón fa uns anys en poc mes de 6h.


Els big-walleros locals no tenim masses plataformes a internet, excepte la currada http://www.caranorte.com/, a veure si la penya forta d’aquí també s’anima a piar i ens motivem una mica...

dimarts, d’octubre 21, 2008

Monterebei: "A vista cansada" i alliberada: 7b

Aquesta via la vam obrir amb en Pastes a l’Abril; apostant fort en l’estil, vam tenir la recompensa d’una bona via.


Per tenir la satisfacció complerta, faltava escalar-la tota en lliure...

Diumenge vam alliberar la “A vista cansada” amb en Jordi Grau!


En Jordi ja li havia fet un molt bon “pegue” fa uns mesos, però quedava pendent el rotpunkt “oficial” als tres llargs superiors.

El tema queda així:

Ll1: Tirada de la “Adiós coños”,. Quan vam anar a obrir, ja la vam fer en lliure i en un sol llarg i (no se si vam ser els primers): 6c antològic.

Ll2 i LL3 de tràmit.


Ll4:. Es va obrir escalant mes o menys tots els trams en lliure, però sense rotpunkt.
Diumenge el Jordi la va treu-re en lliure i jo també vaig encadenar de segon.
El tram que vaig ressenyar originalment de 7a oblig. (que ben mirat, potser no es pot salvar ni amb ganxo), Diumenge ens va semblar mes dur (flipo com vaig fer allò amb el trepant i tota la metralla penjant) i a mes s’ha trencat una llastra mes amunt.
Tot plegat pensem que li fa pujar plus al conjunt: 7a/b molt mantingut. Tirada bona però delicada.




Ll5: Era el meu repte de primer i vaig encadenar.
Aviat et trobes el crux: fisureta-placa tècnica que porta a un inoblidable canvi de fissura en sostret. La fissura segueix recte amunt deplomada, un somni.
Al mig hi ha un curiós bloc on si tens la sang freda de col.locar-ti., pots mig asseure’t penjat del buit i descansar (jo encara m’hi vaig estressar mes).
Continuen passos durs amb tot el repertori gestual de dièdre, fins a uns 6m abans de la R, on cal tenir la intuïció de sortir-se de la fissura (tampoc hi ha alternativa: no et queden friends!) i flanquejar, a pel, per la placa, ja en roca excel.lent.
Cal guardar-se les peces grosses per quan son imprescindibles i tirar de micros sempre que es pugui.
Al Jordi aquesta tirada li sembla mes difícil que el Ll4...i a mi menys, o sigui que arribem a un consens: també 7a/b.
Tirada brutal, de les millors del congost.

En Jordi arribant a R5


Ll6: El repte del Jordi: alliberar el sostre fissurat.
Arribar a la reprisa de sota el sostre tampoc no es fàcil (no recordo que em costés tant obrir allò!), i acordem pujar-li un plus a aquest tram, 6c.
El sostre no es gens obligat. Els friends entren a caldo però cal deixar espai estratègicament per a encastar les mans. A la topo hi ha la seqüència de friends.
El Jordi matisa els passos i al final ho treu.
Amb el flash ben estudiat també encadeno.
Discutim la jugada, es difícil de graduar, però acordem un 7b, el tram mes difícil de la via, passos únics i espectaculars.



En conjunt: Molt bona via per a fanàtics de Montrebei, sense manies i amb grau,...birra pagada als repetidors!

dimecres, de setembre 10, 2008

Tozal del Vero. Tuestrolón: 320m, 6c, A2/3.



La vam fer Diumenge amb el Pastes. 8h,30’
Petit big wall de gran ambient on s’ha de donar el “callo” (segell Gálvez).

Hi ha mes percentatge en lliure, però la dificultat de l’artifo es la que domina el caràcter de la via.
Han desaparegut alguns pitons bàsics, per ex. al Ll2 i Ll4 però és al Ll6 es on es troben mes a faltar, limitant molt les possibilitats d’anar en lliure ( originalment VI+?). En aquest llarg n’hem deixat un que ajudarà bastant.

El Ll4 per mi ja es A3, pitonatge i micros d’artesania sobre roca dolenta que a base de repeticions quedarà totalment rebentada. (caldria anar abandonant pitons?)

Sortida per l’últim llarg de “El fin de la esperanza” 6c,Ae, a simple vista, mes bonic (?) i lògic.

Metralla: 11 pitons variats, falques petites, friends fins nº 3, joc micros complert, tascons i 1 ganxo.

Descens a l’estil senglar per la canal de l’esquerra (mirant la paret) + retorn al cotxe= 2h.


Tota la informació detallada a la topo:



I algunes fotos:



Ll2. 6c Galvez i 80's=extraterrestre.
Si voleu anar a vista, no mireu el magnesi!



Una postal: al A2 del Ll3


Ambientasso al final del Ll4 (A2/3 o mes de 1h per fer 20m!)


Últim llarg , "el fin de la esperanza", bona tirada de 6c i Ae, 2p.
La sortida de la Tuestrolón no ens va fer el pes...

dijous, de setembre 04, 2008

estrenos a Montserrat Nord. Micos i Prohibitius

En poques setmanes m’he estrenat en dos sectors nous (o casi) a Montserrat Nord.

- l’Agulla dels Micos, a la zona del Càmping.
Aquest ja surt a la última guia del Luichy i fa un cert temps que està equipat.

Només cinc vies, on destaquen el 6c i dos 7a+ centrals, bastant bons, de forats i continuïtat en lleuger desplom.

Grau benèvol pel que s’estila a aquesta zona.
Nord total i peu de via relativament ample i còmode.
Ideal per combinar amb el Fra Garí o Tocho Visa, ambdós sectors pràcticament reequipats.

Gràcies als currantes: Millet, Dalmases, Bonatti i habituals...
Inconvenients, el dos de sempre:
- Màxima afluència de guiris en hores punta. De totes formes, tant el Fra Garí com l’Agulla dels Micos queden amagats del camí del Via Crucis.
- L’altre inconvenient fa mes mal però ara ja no tant: sembla que per fi funcionarà el descompte per federats al pàrquing, encara que fa dues setmanes encara no en sabien res. Si plegueu tard, crec que a les 21h, ja obren la barrera i surt de franc.

- El Prohibitivo.

Sector de Sta. Cecília encara no publicat. Tot i el nom no crec que tingui vocació de “secretivo” ja que en poc temps ha esdevingut “vox populi”. El nom tampoc es degut a que només sigui per mutants. Suposo que es una ironia sobre les regulacions.
?
Són una quarentena de vies on hi predomina el setè grau, amb algun 6c o 6b que complementen cada un dels subsectors.

Vies curtes (10-15m màx) però contundents. Escalada típica de la Nord on cal afinar en el “a vista”.

Equipament excel.lent i graduació correcte. Poden petar encara bastants cantells, ull els asseguradors!.
Orientació N.E. i peu de via estret però arreglat (ull també amb els troncs tallats que sobresurten).
Llistat de vies penjat al sub-sector central.
Felicitats pel curro el que s’han fotut els equipadors



Al crux de la Flip-flop, 7b+.... i fallant!

dilluns, d’agost 18, 2008

GESAM (Aeri) en lliure i sense pitonar.

Comencem de nou el curs després de la parada per vacances familiars. Fa un mes que no toco roca seriosament i l’escollida per posar-me les piles es una vella coneguda que ja m’havia fet fora fa anys amb llamps i trons: la GESAM de l’Aeri. El Sergi s’apunta.

En lliure (6c de la cara nord) i sense pitons, surt dura i mantinguda, una de les bones si ets un fanàtic de la muralla, però amb compromís: cal escalar amb burins molt vells a les plaques i les fissures estan bastant desequipades (L1 i L2), tenen herba i costen de protegir.


Material: joc de micros complert (aliens groc i vermell repetits o be despenjar-se de la R intermitja del L2 per recuperar-los), friends fins el nº 2 (nº 3 prescindible, només serveix per reforçar un tac al Ll6), tascons i 5 plaquetes recuperables i 20 exprés mín.

Jo vaig anar amb el recull panoràmic del Desnivel nº192 (A. Ballart). La graduació es correcte tenint en conte que es cara nord (excepte el Ll6 i Ll5, intercanviats entre ells pel meu gust). La guia del Hita li baixa un plus a tot i marca unes “s” en aquests llarg que, en canvi, van rectes per la fissura.

Descripció dels llargs i algunes fotos:

LL1, 6b+, 40m: Primera meitat de preciosa placa amb burins molt vells però tots amb plaqueta. Al mig hi ha un spit nou. La línia va a buscar la fissura, on et trobes el tram dur i difícil de protegir. Poc després trobareu una falsa reunió, cal continuar, encara en fissura difícil, fins a la R bona. vam treure un pitó amb la mà que vam deixar de regal a la R1 per als pròxims repetidors.

Ll2, 6b+, 50m: Es el llarg dur. Dues fissures enllaçades per un flanqueig burinat. Son fissures molt mantingudes, herboses, difícils de protegir i desequipades. Només hi han 2 o 3 pitons amagats que, a mes, tenen l’ull tancat per cordinos podrits.



Ll3. 5+, 30m: Es el llarg fàcil. La Lotus surt del mateix punt i acaba en una reunió comuna i almenys va per la roca. La nostra via va uns dos metres a la dreta per unes reprises herboses. Nosaltres ho vam tenir clar...

Ll4, 6c, 35m: Llarg estrella. Placa vertical i mantinguda, equipada amb burins vells però sencers, cal posar 2 xapes recuperables.

Ll5, 6a+/b, 30m: Llarg de fissura mes curtet però cabró i mantingut, les peces no entren massa be però ja hi ha mes seguros que en el Ll2.


Ll6, 6a, 30m. Segueix la fissura però mes tranquil.la, surten còdols mes grans i hi trobem burins i pitons fixes i emplaçaments decents per friends.

Ll7, 6b, 40m. Sortida cabrona de R amb 6b i el burí lluny (hi ha un cap de burí abans que no vaig veure). Segueix en fissura franca i placa fàcil on calen 4 o 5 xapes recuperables. Remata la via una espectacular sortida per l’esperó penjat al buit.

Nota 1: Reequipament necessari?
Aquesta via es de les que sempre sona com a candidata a restauració. Jo l’he gaudit molt mes en l’estat actual. Es un al·licient afegit al joc de l’escalada que aviat desapareixerà, però entenc que això no es motiu suficient per deixar-la sempre així. Jo només substituiria algunes expansions de forma molt selectiva, una per reunió i als llargs alternades amb burins, als punts crítics, però encara es mes important netejar d'herba les fissures, que es el que trenca la qualitat de la via (jo ja li he fet una repassadeta). Mola que el segon porti nevalla per treure o canviar els cordinos podrits dels pitons.

Nota 2: Actualitat de la muralla nord:
He vist al refu que s’ha alliberat la Barrufets del Frare Gros, al voltant del 7a. Felicitats al autors!

dimecres, de juliol 16, 2008

SIDONIE

Un Viot de 7b+ al Vermell.

Ahir va sortir al segon intent (+ un altre de fa un mes).

Te de tot: fisura, dièdre, una bona excursió, desplom, placa tècnica i molts metres, tot natural.
En contra: alguna xapa mal ubicada i un repòs sense mans que li treu conti.


Una de les bones del Serrat, felicitats a l'equipador!

Aquí, un tema místic de la penya que dona nom a la via:


dilluns, de juny 09, 2008

Taghia. Els viots.

A continuació, les vies mes"dures" que vam fer.


En teníem dos a la llista obligades i una a la reserva:
La RIVIERES POURPRES, per la rotunda bellesa que ja l’ha fet famosa.
LA BAS, perquè tenia una topo molt atractiva i així podíem visitar el Tagoujimt.
A la recàmera estava l’AXE DU MAL, al Tadrarate, però el fred i la falta de dies la van descartar.

Quatre ratlles i algunes fotos:


RIVIERES POURPRES. Taoujdad N.E. 7c, Equipada. 500m.
6b+, 6c, 7a+, 7b, 6b+, 7a+, 7a, 7b, 7a+, 7b, 7b+/c, 5, 6b, 5, 5. (8h.30’)
Una obra mestra de la cordada Piola/Petit que en pocs anys s’ha fet famosa a reu del món. 500m molt mantinguts, 300m del quals son de 7é grau, amb 7a oblig. (i ull als 6b’s, molt durs i tampoc permeten relaxar-se). Ombra tot el dia (i a nosaltres molt de fred!)
Amb tot el que ens havien explicat, la via imposava respecte i vam anar-hi amb el xip conservador, una llàstima no anar a mort, ja que el rotpunkt era factible. Surt amb quatre reposos, tres d’ells per culpa de marques de magnesi equivocades. Encadeno tirades de fins a 7b a vista i la sensació final es d’una bona repetició a una de les millor vies del món.

La via va per la placa il·luminada pes sol






L3. 7a+




L8. 7b


L9. 7a+


LA BAS. Tagoujimt n’Tsoiuannt N.E.7b, Equipada. 400m.
7a, 6a, 7b, 6b+, 7a+, 5, 6c, 6c+, 7a, 5, 6b, 6c. (6h.+ rapels).
Recent obertura a aquesta impresionant paret. Te l’inconvenient d’agafar algunes terrasses i que la roca es gris no es tant excepcional com la vermella. Tot i això surt molt mantinguda, 7a oblig. i els graus colladíssims obliguen a apretar a totes les tirades, però negant-me el rotpunkt als llargs dos llargs de 7b i 7a+.
El primer llarg es pot escaquejar caminant, però no haureu fet la via, ja que es el mes obligat i bonic. La R1 ha desaparegut (portar 2 cargols M10+plaquetes o be montar-la mes amunt en uns blocs dins una canal).
Brutal el desplomat pilar final amb dues últimes tirades duríssimes...de traca i mocador!
La via va per les plaques de la dreta del sostre quadrat característic.


L5. 7a+


L11. 6b+ (per flipar!)

I aquí s’acaba la nostra curteta visita...tornarem segur, que queda molta feina per fer.


Nota. novetats a Taghia: obertures catalanes al mes alt nivell del germans Solé al Oujdad S. i al Tadrarate. Les topos a onaclimb:

divendres, de juny 06, 2008

Taghia. Jolies et moyennement difficiles voies

Aquí van el grupet de vies “difíciletes” que vam fer. Per la seva relativa rapidesa, o grau poc obligat (menys de 7a), no entren a la nostra categoria de “viot”, però la seva absoluta bellesa les fan d’obligada visita:



- Canyon Apache. Ifrig. S. 280m 6a,6b+,6a+,6c+,6a,6b,6b+,6c,6b+,5+. 3h.45’. Tota a vista.
Segell Piola/Petit per a la via que ha esdevingut, només en cinc anys, la gran clàssica per excel·lència de Taghia. Equipament generós i poc obligada (6b).
Per molt altes que porteu les pretensions, no us defraudarà. Val la pena.
Es pot continuar al pis superior per la “Princesa Msmrir” de condicions semblants i diuen que recomanable. . Nosaltres vam preferir reservar braços que a l’endemà teníem feina.

L4. 6c+



- Zebda. Ifrig. S./S.O.: 260m 7b+, 6a+, 6c+, 7b, 7a, 6c, 6c+, 6b. Equipada. 2 Ao’s a l’entrar a R1, la resta tota a vista.
Era una via que teníem per descansar i va resultar difícil i mantinguda, amb graus collats, obligadeta al 6c+ i amb la millor i mes dolorosa roca que us podeu imaginar. Ens va acabar de rebentar el dits, ja tocats. El primer llarg es 7a fins a les últimes dues xapes on ens hem de penjar, es un tram duríssim a vista. A la resta també cal apretar per encadenar.

L5. 7a


L6. 6c (uff!)


- Baraka. Oujdad S. O. 680m. 6b+, 6b, 6b+, 7b, 6b+, 6c, 6a+, 5+, 6a, 5, 6a, 4, 6a, 6a+, 6b. Algun friend mitjà opcional. Tota a vista.
Superba ruta, imprescindible. Una de les mes llargues que es poden escalar al circ. La primera part es mantinguda, amb un 7b d’estètica pura i un 6c d’antologia, per emmarcar. La segona part es mes discontínua i ràpida. Com que amenaçava pluja, enxufem el turbo i sortim en 6h. Nosaltres vam col.locar un alien carbassa en tres punts, però en podríem haver prescindit, llavors conteu trams llargs de 5 expo, si no, cal portar mes material.
A la baixada ens emmerdem... destrepant aconseguim estalviant-nos el ràpel i ja a peu pla ens muntem una pel·lícula curiosa: mirant la canal de front, pensem que es massa dreta per baixar-la. Després de molta estona intentant agafar-la mes avall, decidim tornar amunt a buscar el ràpel. Al cap d’uns dies, baixant pel mateix lloc ens adonem de l’error òptic. Conclusió: les baixades a Taghia son complexes, si et pilla la nit a dalt, el vivac està assegurat.
2/3 de l'esperó Baraka


L4. final del 7b

L6. 6c. Orgàsmic.

dijous, de juny 05, 2008

Taghia. Quelques petites voies


1er capítol:

Aquí van les nostres recomanacions de vies curtetes, per fer el mateix dia d’arribada o el de marxar, en temps insegur o per “relaxar” braços.

- Classe Montagne Epinal. Paret de les Sources (sòcol inf. del Ifrig S/S.O.).

200m. 6b+, 5+, 6c+, 6a, 6a+, 6c+. Equipada. 2h. Tot a vista.
Molt ràpida, seguros abundants i graus generosos per al que s’estila a Taghia.
Poc mantinguda, tot i això, es força maca. La vam fer el mateix dia de l’aproximació al poble. Potser es millor continuar per la Bellle et Berebere fins la feixa sup., ja que sortir per la feixa petita on acaba ens va resultar una mica complicat.

Part sup. de la paret de les Sources


Mirador Bereber

- Au nom de la réforme. Toujdad S.O.
300m. 6a,6c, 6b+, 6a+, 5, 6b+. Equipada. 3h. Tot a vista.
Aquesta no la teníem a la llista però el tercer dia ens llevem amb pluja i molt fred. Cap al migdia sembla que hi ha una treva i ens decidim a fer-la, però amb condicions patagòniques i nevadeta al últim llarg. Al final resulta una petita joia. Molt ràpida, però amb forta pujada d’aproximació. Graduació mes d’acord a la “local”. Llargs empalmables al gust. Vam baixar amb ràpel, però no estan del tot montats i millor portar cordinos per reforçar-los.
L4.6b+

Una altra cordada al pilar de "Au nom de la réforme"

- Zebda: Aquesta la vam escollir per descansar i va resultar súper completa amb llargs ben durs i “rebentadits”. L’explicaré doncs al següent apartat de “vies bones”


- Esportiva: Sector Almadrassa. Varietat de grau i qualitat al pany central, amb itineraris llargs (ull!, alguns mes de 30m) i desplomats. Molen cintes extrallargues. Grau collat. S’hi pot escalar amb pluja. Ens va salvar l’últim dia, amb ruixats i molt fred.
6c+
7a+