divendres, de desembre 28, 2007

Riglos políticament incorrecte.

L'altre dia vam repetir amb en Pastes la via Escória oriental.

Darrere aquest nom punky que ara sembla xenòfob, s’amaga una de les millors vies de Riglos: 300 metres de placa deplomada, una de les mes mantingudes de la sud del Pisón.

Està perfectament equipada per dalt amb parabolts (alguna alegria quan el canto sobrega com es habitual en l’escola).
Important: necessàries 19 exprés+R
Interessant portar corda simple per encadenar, però ull: en cas d’abandonament no arribarem a les R’s si no es que portem un 80m. (per la pluja no cal patir) .


D’aperitiu, tres primeres tirades de 6b/c dur que posen a to els braços .
Al L1 hi ha una R intermitja a 20m del terra que no cal fer.



El L4, entrem al plat fort: la tirada del “rio de piedras”, una escultura surrealista de 7a per somiar.






El L5 es el mes dur. 7a+. Continua el fort desplom, però a mes, amanit amb unes panxes a bloc.


El L6 es ressenya de 7a, però es el que pot decidir el rotpunkt. Una successió de panxes dures, amb una en concret que amaga el pas clau, molt dur i a cegues. Jo vaig tirar per un altre seqüència, menys aleatòria, però tambè de 7a i que fen-t'ho així passa a ser obligat i amb caiguda lletja.

Podem empalmar amb el L7, un 6b marcià que comença amb un pas “circ de soleil” que no te’l creus fins que el fas, seguit de desplom fins al cim on puc cantar el rotpunkt.

Els ràpels de baixada son factibles amb una corda simple de 60m, però millor si la porteu mes llarga.
Adjunto un esquema (aproximat) per qui li interessi


Dos apunts mes sobre Riglos:

Nota 1: la via del Pájaro l’han restaurada i s’està repetint força. Excel.lent article al blog d’Aragón en vertical. També s'han restaurat la "Hechizos del viento" i la "Serón-Millán".
A la Visera, reequipades "la fiesta de los bíceps" i la "de naturaleza salvaje"

Nota 2: La Raquel es va deixar una cosa al refu de Riglos. Si algú te previst anar-hi que contacti amb ella, a veure si podeu recollir-ho.

divendres, de desembre 21, 2007

El millor clau

Ho sento pel que esperàveu un altre tema mes animat...

Recopilant pitons per deixar-li a la nova esperança bigüoelera em vaig adonar amb pànic que només em queda un exemplar del que es sense dubte es el MILLOR PITO QUE S’HA FABRICAT MAI:

L’ACANALADA!!!


El pitó mes versàtil del món, entra en varis rangs de forat, des de l’universal a la “V” petita.
S’expandeix mes que el cony de la Bernarda (a diferència de les U’s que l’han substituït als catàlegs) i per la seva forma de mitja canya s’adapta ideal al falcar amb fustes o flors de pitons.


Ja ho diu la dita: “abans de fotre la cagada, clava-li una acanalada”

Només un inconvenient: igual de be que entra, costa de recuperar-lo.

Definitivament FADERS, l'únic fabricant que el produïa, ha descatalogat aquest producte fa anys, suposo que per la poca sortida que tenia.

Hi ha un especialista de material de muntanya interessat a versionar-lo, ja informaré sobre el tema.

dijous, de desembre 13, 2007

La Tossa. Nova Etapa.

Per fi he començat el reequipament de les vies antigues de La Tossa.



El criteri es clar:
- Es substituiran tots els spits per tensors químics (gràcies a la subenció de la FEEC).
- Sempre que calgui es milloraran xapatges i ubicacions de les assegurances.
- Els casquets antics es taparan i dissimularan al màxim.
- Les vies d’autoprotecció, mantindran els trams desequipats però s’hi afegirà cadena per despenjar-se. Si es volen repetir i no es porten fissurers, recordeu que es molt fàcil accedir-hi des de vies veïnes o des de el cim per muntar-hi el top-rope. Espero que així es respectin per molts anys.

Com que ningú sap del cert la durabilitat dels químics, quedi aquest post com a informació per les generacions futures:
la resina utilitzada es la HILTI HY-150 i s'ha iniciat la tasca aquest Desembre del 2007.




De moment ja he restaurat tot el sector A.

La via Spígolo, que era meva, l’he allargada, ara comença mes avall i així es separa mes de la xemeneia oest. El pas dur continua sent a dalt, però surt mes maca i homogènia i crec que puja un plus: 6b.

dimarts, de desembre 11, 2007

Noves vies al Vermell

L’altre dia vaig estar al Vermell, cara sud, on hi vam fer unes vies noves, molt bones, que no he vist publicades enlloc.
Valen molt la pena i són súper llargues, 35m.

Poso els graus que em van semblar a mi, encadenant a vista.
Si algú sap el grau oficial que ho faci saber.



1- A la dreta del sostre de la Sessió Digital, el Brascó ha obert una megavia de fissura desplomada, 7a. Seguros allunyats però ben situats. Comença per un dièdre vermell, a mitja via es creua per la placa, enllaçant amb un nou dièdre i acabant per una placa gris. Ull al inici, han tret la primera xapa (M10) i la roca es una mica crosta, si peta algo aquí, et pots fer mal.

2- A l’altra banda del sostre, a l’esquerra de la Joc de l’Oca i d’un 8a nou del Brascó, hi ha una via nova que em sembla que es del Llullu. Jo li poso 7a+. Comença per una placa vermella de forats, continua amb llastres i dièdre, fins aquí súper-equipada i acaba per una interminable placa vermella amb seguros una mica lluny, roca vermellosa no del tot bona, totalment obligada i de moment molt poc marcada.

3- Finalment, l'altre via es a l’esquerra d’aquesta. Va per una planxa -esperó vermella rematada per un sostre. També es molt llarga. Em sembla que també es del Llullu.
NOTA: Al final la vam fer al gener del 2008. Jo li dono 7b, primera meitat fisura i segona de placa-esperó amb un pas difícil de veure i un altre dur amb grau obligat. Ull!, primer parabolt molt lluny, a 8m del terra, mola portar un friend o escanyar un cordino del 7 amb un nus a la fisura: La resta estan be, una mica lluny els de dalt de tot. Roca no del tot bona.

A veure si algú pot ampliar la informació.

dimarts, de desembre 04, 2007

Femme Fatale a la Paret d'Aragó.

Entre la ressenya, els autors (Ganxets i A. Castellet) i el pany de paret per on va, no hi havia dubte de que aquesta nova via de la Paret d’Aragó no defraudaria...però al final les expectatives es van superar.
Amb tots aquests arguments no va ser complicat convèncer al Paco perquè s’apuntés.

A la Pilastra dels Voltors les he fet totes:
- La via que pren el mateix nom es la gran clàssica, molt bonica dins el seu grau.
- La de los Cuarentones, fins ara, era la de traçat mes espectacular, amb un llarg estrella d’artifo apurat en 7a+ que en aquell moment jo no vaig ni olorar.
- Mes tard es va obrir la Punyalada Trapera, la mes salvatge i mantinguda de totes.
...fins que ha arribat la última creació, que les supera a totes!


FEMME FATALE:
L1: Llarg plaquero de roca excel.lent que va buscant sinuosament els curiosos forats que hi ha per anar pujant. Alguna apretadeta difícil. Tot i estar força equipat, minimitza les expansions, cal reforçar amb algún micro. Obert amb “maestria”. Ull al fregament, en corda simple s’ha d’allargar molt les cintes. 6c



L2. Continua el festival de roca i forats perfectes. Un flanqueig finet per entrar a R. Es pot reforçar amb algún micro. Jo li pujaria un plus, 6b+.




L3: Fissureta a protegir i llarga placa excel.lent de 40m, mes fàcil que les anteriors i amb equipament potser massa generós. 6b.


L4. La tirada de 7a+/b. Cal tenir fe i creure-s’ho per encadenar, ja que l’aspecte monolític espanta. Molt tècnica de peus. Malgrat tot, els cantos van sortint i permeten respirar en varis punts de forma que la treiem a vista. Equipada.


L5. L’altre tirada difícil, 7a+. Comença amb una fissura a protegir que cansa mes del que voldries i tot seguit enfila el mega-desplom vermell de blocs dubtosos, primer xapant pitons i després ja parabolts. Tibades fortes amb passos llargs on cal anar seleccionant la roca.

- Just al final del tram difícil, amb la pila sota mínims, se’m trenca un canto de mà, aguanto la bandera de miracle, llenço al següent bloc a la deseperada i... no, uff, aquest no es trenca,...rotpunkt de la via salvat!.

Després de la secció equipada ve un tram amb un pitó que no es veu i mes distanciat del que pot semblar a la ressenya.

L6: 5+/6a. Llarg final on no es pot baixar la guàrdia. Els obridors van desestimar de la sortida fàcil pel dièdre i van enfilar recte per la placa equipada amb un sol pitó. Mola per seguir apretant però cal controlar, ja que pot arribar a ser expo en algun punt.

Topo:

Material: Joc simple de micros i de friends fins el nº3. Els tascons no els vam ni tocar.
A nivell de seguretat no es el mes recomenable però es pot fer amb corda simple, s’agraeix als llargs difícils. (ull al fregament del L1 i a una possible retirada)

Piades al
CARANORTE

Nota: La Feixa dels Espàrrecs que porta al peu de la Pilastra, costa molt de identificar. Per qui no la controli:
Baixant del cim, veureu ràpidament el inici de la primera feixa amb una pintada a la roca que posa “benvinguts”. Aquesta NO ES. Seguiu pel fil de la carena i poc després veureu el inici de la següent feixa, molt mes ample i dividida en varies sub-feixes o pisos que tenen diferents entrades. Heu d’agafar-la just al començament, es la principal. Hi ha tres fites seguides, una a costat de l’altre que marquen el començament i se’n van trobant mes durant els primers cent metres. Es un sender trepitjat. A mitja feixa hi ha un ressalt molt vertical d'uns 20m que es baixa amb cordes fixes, seguit d'algun destrepe mes (ull!!!) i camí pla de nou fins al peu de la pilastra on cal remontar un sòcol de 30m per accedir a la R0.