dilluns, d’agost 20, 2007

Frec a frec

Aquest "viote" de l'Ajipi ocupava un lloc privilegiat en la meva llista de pendents, per la seva atractiva i mantinguda línia, qualitat de l’aperturista (en solitari!!!) i inusual llargada.

A mes, va per la nord d'Ecos, a la que tinc especial predilecció.


L’anava postposant, esperant aquell període ideal de forma montserratina que, sincerament, no arriba mai.

Ens decidim gràcies a la proposta del “Pastes”i ens hi posem a finals de Juliol, amb forta canícula i no massa entrenats, però com que estem apunt de marxar de vacances familiars, ve de gust un viote com a cirereta de la temporada.

La via es per treure’s el barret, 475m de pura llògica, molt mantinguda i obligada, on cal apretar des de el primer metre fins l’últim (literal).


Al contrari del que esperàvem, no la recordo com una via d'excesiva tensió, mes aviat d’anar fent, concentrat i motivat.
El grau es humà, va sortir tota a vista i dins un bon horari, 8h. (el “speedy” Sànchez, sempre forçant el cronòmetre).
Les xapes (parabolts M8) estan lluny a partir del 6c.
La primera meitat són plaques equipades, alternades amb trams de fissura a protegir.
La segona meitat, ja per sobre la feixa, va per una gran placa del Salt de la Nina on només col.locarem tres aliens fins el final.
Orientació N.E.
Important anar amb la topo original.
Joc complert de micros i friends fins el 2. Tascons mitjans opcionals (substituïbles pels micros).


Adjunto algunes fotos i resum dels llargs amb la meva proposta de grau.


L1: Es el més dur, obligat i tècnic, trams de roca delicada i xapes que no estan aprop, però que sempre es van localitzant. 7a/+.

L2: De tràmit per assolir una reprisa. II

L3: Dièdre tranquil, la roca ja es bona. 6a+

L4 i L5: Empalmables, dibuixant una doble “S” per placa. 6b+






L6: Fissura i entrada desplomada a R amb tram de roca delicada. 6b+

L7: Placa fissurada amb crux en tram de roca delicada on cal tibar sense manies. 7a



L8: El fàcil, xemeneia i placa que porta a la feixa. Vº.

Fins aquí hem anat ràpid (3’30h). Petit descans a la feixa per hidratar-nos i descansar els peus. Ens notem una mica “enpajarats” pel sol i a les següents tirades afluixem el ritme.

L9: Compromès. En els primers xapatges pots picar terra. Després travessem una zona on costa veure les xapes, que són de les dues vies que hem de creuar. De nou la via es separa i cal negociar un pas de desplomet. 6c+.


L10, L11 i L12: Molt semblants entre ells, 6b, 6c i 6c respectivament que escalem amb calma ja que les xapes allunyen i a vegades no es veuen, però l’itinerari s’intueix.

L13: També en la tònica de l’anterior, finura al primer tram, gran flanqueig i canvi de placa. 6b+ .



L14. Final apoteòsic per un gran esperó desplomat, alterna passos fins amb bones patates, mes físic que la resta de llargs, els metres acumulats es noten als braços, sobretot al crux, que cal estudiar des d’un repòs no massa bo. Les xapes es localitzen be. 6c+.


Una curiositat: aquest crux es va obrir mes a pèl, la xapa es va posar a posteriori, després d’una mega-volada en la 1ª repetició, també en solitari i pel mateix autor...tot plegat flipant!!!


Nota: Ull al comentari de la guia nova, on la marca de 6b obligat. Amb aquest grau diria que no s’arriba ni al primer parabolt...




17 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats per la via!

Anònim ha dit...

Vaja viote!
Esteu fets uns crack's!

Aufwiedersehen!!!

PGB ha dit...

Cooollons, en aquesta via el 2n ha de donar la talla eh? Vaja flanquejos!!!

Curiosa l'anecdota ;)

Percert family, us veurem a la trobada?

Mohawk ha dit...

El que esteu fets és uns valents del 15! Les vies del Victor fan poooorrr!!

Felicitats, em sembla que té poquetes repeticions!!

A tibar-li fuertes!!

Anònim ha dit...

Peazo viote! si senyor! el pati que es veu a les fotos es flipant! de seguros... ostia ja es veu que no es A0...

Me l'apunto per quan sigui gran!

Anònim ha dit...

Realment boníssima!!! la penúltima foto amb l'esperó i el pati de película. Felicitats pel super viotarro que us heu cascat, quina passada....

Xavi ha dit...

Buf, aquesta em sembla que no la faré. Es veu realment impressionant a les fotos. Aquí s'hi ha de donar la "talla" com diuen...

Anònim ha dit...

felicitats PIJU per la via...esteu fets uns trepes amb nervis de gel...increïbles les fotos..UN 10...

Anònim ha dit...

kina enveja, aketa tbe era una de les primeres de la llista, xo haur'a d'esperar. Tant la linia com la via molt ben trobades i obertes, el hippy es un puto deu, si senyor.

felicitats per repetir-la.

on puc trobar la topo original, a sta ceci?
me'n podries fer arribar una c'opia per mail?

salut i t'apia bous

Piju ha dit...

Hola Ramon,
No vull penjar-la al blog per que no tinc el "copyright".
Passa'm el teu e-milio o escriu-me a pijuclimb@yahoo.com i te l'envio, està amb els graus originals, i si ho prefereixes, tens la meva proposta.

Anònim ha dit...

aquest el meu emilio piju, ramon.maeso@hotmail.com, t'agrairia molt si men pugueessis fer arribar una copia, que de segur que n'hi traurem profit a la 1ª de canvi. si m'envies tbé la teva proposta, aixi nirem sobresegur.

apa bou, salut i bones trepades.

kiku ha dit...

Primer tram fins a la feixa tal com dius combinant plaques i fissures a protegir. El 2n 7a ens va semblar un pèl més fàcil. El primer però sí que és ben selectiu...llàstima d’algun sicadillu...(més que perdonable pel que ens espera)
A la feixa ens esperem una hora i mitja perquè hi toqui l'ombra a les 14.30h, aprofitem per fer un descans amb remullada inclosa a la font dels aurons.
A partir de la feixa la cosa canvia, tot plaques, i a viatjar entre seguro i seguro. El 7a ja avisa tot començant amb un parell de bones excursions, tot i que es deixa fer (després del pont de roca vam posar un alien vermell en un forat “a caldu” que ens va salvar d’un bon sustu al trencar-se un cantu). El penúltim llarg costa trobar el pitó del diedre però si t’enfiles una mica pel mateix diedre es veu. Remarcar l'últim llarg, impressionant! és una puta escala, però es noten els metros acumulats. Ull! en aquesta tirada mola xapar un cop passada la xapa, els televisors i les ràdios són més bons,je,je!
Val la pena acabar d’arribar a la preciosa agulla del Salt de la Nina.

Però quin viot, osti!

Coincideixo que el que va fer l'Ajipi (aperturista) és una obra mestre de dalt a baix, sobretot per la forma en què la va obrir.
No vam empalmar la 4a i la 5a tirada ja que anàvem amb corda freeky.
Vam utilitzar el semàfor d’aliens i els camalots # 0,75,1 i 2.
Molt recomanable dur la ressenya original.


Pd: Ens vam beneficiar del magnesi que van deixar uns dies abans el willow i el king santacatalanina, que també mola. Aquest últim (com no) està sanejant i restaurant la barrufets del frare...PRÒXIMAMENT... Proposo (com els culés amb el Pep, je,je) un monument a aquest escalador.

Piju ha dit...

Ei Kiku, gràcies per la info fresqueta, sempre mola!
i felicitats per la repetició!
jo també en guardo molt bon record!
A qualsevol altre pais "normal", el Kim estaria subvencionat i es podria dedicar de ple a equipar, restaurar i obrir.

salut fanàtik!

kiku ha dit...

Quanta raó que tens!

Per cert, ja heu tornat del moro, no?
Esperarem les piades, mentrestant vaig preparant el pitet.

salut bow!

Anònim ha dit...

Si alguien quiere probar esta via conmigo, llevo tiempo buscando gente para hacerla pero todos piensan solo en el psicobloc estos dias...los interesados pueden escribirme a michaelphillips8@yahoo.com. Tengo todo el material y no me importa hacer los dos largos de 7a. Vivo en Bcn. Escríbeme si quieres hacer esta vía espectacular antes de que se haga mucho frío!!

Mike

Ventura ha dit...

Hola,

Podríeu dir-me a partir de quina hora no hi toca el sol si us plau? Gràcies!

Piju ha dit...

hola

no ho recordo, però aquí hi ja un missatge d'uns repetidors que van estar esperant a la feixa fins a les 14.30 pq entrés l'hombra